L'11è programa de la temporada... I tots a una!

Després de la presentació... Les estrenes, és clar!

I vinga amb les seccions: La secció de l'avi, protagonitzat pel Jaume Vidal; els Diàlegs de cinema, dirigit per Mariola Martínez; L'Alícia a través del mirall, prodüit per l'Alícia Mendo; i El Videoclub, guió i realització de l'Israel "Da Vinci" Gordón... Amb les següents pel·lícules, respectivament:

No us perdeu La tertúlia del final, una secció sense fronteres. Avui (com no, amb aquests continguts!) sobre la indecència...

Bon profit de cinema!

Godzilla: el rei dels monstres (1954)

Godzilla es millor que King Kong. I ho dic convençut. A més si podem veure la primera peli de l'any 1954 ens trobem amb una peli magnífica, d'un japó de postguerra sense cap tipus de pressupost però amb la por post-nuclear personalitzada en un monstre que arrasa japó. Van agafar totes les pors d'aquell japó i li van donar forma de dinosaure homínid. Una mena de monstre antediluvià però amb atributs humans, com ara la destruccií i el terror que l'home sembra per on va. I ho torno a dir. Godzilla es millor que King kong.

Un programa total... El 10è de la temporada!

Aquí teniu totes les seccions, sense interrupcions... i encara ens ha quedat una bona una bona estona per a fer petar la xerrada!

Primer de tot, és clar, les estrenes:

El Videolub de l'Isra ens aporta una visió cinèfila de "L'exorcista (The Exorcist, 1973)", amb una recomanació molt especial vers la tercera part de la saga, com podeu sentir a l'última part del programa.

Mariola evoca, amb música d'Ismaël Lö, alguns passatges de "Todo sobre mi madre (1999)" als Diàlegs de cinema i L'Alícia a través del mirall acaba de fer un recordatori documentat sobre la mateixa pel·lícula.

I la Secció de l'avi, amb clàssics del cinema d'autor setmana darrera setmana, avui amb "La lluna (La luna, 1979)" de Bernardo Bertolucci.

Bon profit de cinema!

Avui al videoclub: El exorcista (1973)

Poques vegades una pel·lícula ha arribat tant profund i ha anant tan lluny en els pors més antics dels éssers humans. La veus i no la oblides mai. Reagan es clava en el més profund dels teus pors i no et deixa dormir durant anys. És una de les poques vegades que un film respira realment i té aquesta aura maligna que hi és sempre pressent, inclús més enllà de la pantalla. No fa por. Es terrorífica. Mai oblidareu la història del bo de Blatty.