Recordo perfectament quan vaig veure aquest film a l'estrena. No em podia creure que els Farrelly poguessin trencar en bocins tot lo políticament correcte i deixar-ho anar sense cap problema. No em podia creure una genialitat d'aquesta magnitud, un film tan divertit que encara no conec ningú a qui després de veure-la no digui que s'ho ha passat bé.
Mai ha existit, des del meu punt de vista una comèdia tan perfecta com aquesta. Es tracta d'una comèdia amb un humor corrossiu, gruixut i infantil, amb un humor tan universal com irreverent, amb un guió encertadíssim, amb frases que s'han grabat a l'inconscient col·lectiu de la meva generació -em sé pràcticament de memòria totes-. El film que ens va descobrir al magnífic Ben Stiller és una meravella, una d'aquelles pel·lícules que sense saber com passen el filtre de la comercialitat més genuïna i tot i així triomfen al món sencer. No us la podeu perdre. A més la banda sonora original és excepcional. Com a mostra aquest Build me up Buttercup de The foundations.
Ah i no us perdeu la memorable interpretació de Matt Dillon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada