(Charada és un programa del grup Panorames de cinema)

divendres, 30 d’octubre de 2009

Com el 7è de cavalleria... El 7è Charada de la temporada!


Les estrenes mai no falten al començament dels Charada de cada divendres, i el 6è no havia de ser menys...

A continuació, "La secció de l'avi" ens porta un comentari de la pel·lícula "El espíritu de la colmena (1973)" de Víctor Erice.

L'Isra estava de Castanyada a l'escola, però ens ha deixat preparat "El videoclub", avui sobre "Forja de campeones (Youngblood, 1986)".

""Diàlegs de cinema" + "L'Alícia a través del mirall"" ens parlen de "Pulp Fiction (Pulp Fiction,1994).

Tot això i molt més a... Charada! Bon profit de cinema!

Youngblood (forja de campeones) (1986)


El cinema esportiu sempre ha estat un gènere repetitiu en els seus arguments però a vegades ens sorprèn. En aquest cas ens trobem amb YOUNGBLOOD, una peli amb uns Rob Lowe i Keanu Reevs que quasi no s'afaitaven i un Patrick Swayze que ho feia des de fa poc, que lluiten per fer-se un lloc a un equip de Hockey d'una part oscura i avorrida de Canadà. El millor de la peli, la seva veritable estructura de guió típic d'arts marcials però transportat al hockey. Un producte típic dels vuitanta: violència, sexe, diversió i un final que et deixarà amb un somriure a la cara. Injustament oblidada.



I aqui podeu veure la peli online:

Peliculas online gratis

divendres, 23 d’octubre de 2009

Sis programes... I encara en forma!!!!!


Qui diria que arribariem als cinc programes... Hehe, és broma, després de més de 20 anys de programa de cinema, conduïts per Jaume Vidal, què són 5 programetes de res! Això sí, són els primers que podeu sentir una vegada i una altra, des d'aquest mateix bloc que esteu llegint.

Avui (quina novetat!) comencem amb les estrenes del divendres. Entre tots les presentem i elles soles es presenten:


Què més... Ah, sí! A "La secció de l'avi", Jaume ens parla de "Remando el viento (1987)" de Gonzalo Suárez; "El Videoclub" de l'Isra tracta "L'estiu de Kikujiro (菊次郎の夏 [Kikujiro no Natsu], 1999)", una obra de gran delicadesa de Takeshi Kitano; i els "Diàlegs de cinema", de Mariola Martínez, juntament amb la secció agermanada de "L'Alícia a través del mirall", ens porten la "Carmen" de Vicente Aranda i la de Sara Baras... Cazi ná!

I encara hem tingut temps de fer una mica de tertúlia! Programa completet... Que el gaudiu!

Avui al videoclub: El verano de Kikujiro (1998)


La belleza es una caracteristica que no se puede explicar sino que se percibe y, Kitano lo consigue con cada momento de El verano de kikujiro. Es una pelicula de una extrema belleza, incluso en los momentos mas violentos. Kitano concibe uno de sus filmes mas redondos cogiendo el testigo del cine negro, el constumbrismo del cine japones clasico y porque no, del humor del que Kitano, antiguo comediante, habia hecho gala durante muchos años. Recordemos que el habia sido presentador de Takeshi Castle, en España Humor amarillo. Os dejamos con la banda sonora de ese genio e inseparable de Takeshi llamado Joe Hishaishi.

divendres, 16 d’octubre de 2009

I amb el cinquè... Hem fet el cim!

Descarregar mp3
Les seccions del programa en total sintonia: "Estrenes de la setmana", "Diàlegs" + "L'Alícia a través del mirall" (les noies del programa, Mariola i Alícia, amb "Thelma i Louise (Thelma & Louise, 1991)", no us ho perdeu!), "El Videoclub" més divertit de la temporada, amb Israel Gordón, "La secció de l'avi" (per cert, imminent el canvi de sintonia, Jaume ja no suporta més la Heidi en japonés, què hi farem!) i un merescut homenatge als quaranta anys d'"Space Odity" de David Bowie, amb felicitacions al seu fill, Duncan Jones, multipremiat al festival de Sitges per la seva obra "Moon (Moon, 2009)", estrenades a les pantalles catalanes el divendres passat. La música de fons, de la BSO de "La cruda realitat (The ugly truth, 2009)" a càrrec de l'Aaron Zigman. I encara més coses... Sentiu el programa sencer clicant el play d'allà dalt!

Avui al videoclub: Alan Smithee, el director que mai existí


Dels directors que m'agraden el meu preferit es Alan Smithee. Smithee és potser un dels directors més prolífics. Compta a día d'avui amb més de 35 llargmetratges, decens de videoclips, crèdits com guionista, vestuarista i fin i tot, director d'orquestra. I com ho pot fer tot això? Doncs per que cada vegada que algun professional del cinema fa alguna obra "indigna" posa a aquest personatge inventat als crèdits i si existís seria un dels diretors més extranys i variats de la història. Tothom té dret a equivocar-se però quina culpa té Alan Smithee? Obres seves són Dune 2, Els ocells 2 i capítols de McGyver entre d'altres. També dirigí Hellraiser IV: la porta de l'infern.
Us deixo amb la banda sonora d'aquest horror del cinema de terror.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Quin programa el d'aquest dia! El 4t...

Descarregar mp3
Eeeefectivament! Ja portem quatre programes de la temporada 2009-10! Primer de tot la fe d'erratas: on he dit "I gotta feeling, de Black eyes peas", ha sonat "Falling Down" d'"Space Cowboys". El nostre tècnic Fernando (alias "el mestre", ell ja sap per què) ho ha fet bé, però un servidor s'ha equivocat... "Quien tiene boca...". Errades a part: les estrenes que no faltin, ni "La secció de l'avi" (avui amb un comentari sobre "ET (ET, 1982)"), ni "El Videoclub" de l'Isra (ha tornat el nostre Da Vinci particular!!!), ni "Diàlegs de cinema" + "L'Alícia a través del mirall" (seccions agermanades des de la setmana passada, avui amb "Doctor Givago (Doctor Zhivago, 1962)"). I atenció! Albert Rodríguez i Luis Rueda, ens fan el seu resum particular del Festival de Sitges fins el dia d'avui... Gràcies, amics!


Ah! I Omar Shariff per partida doble, ja ho haureu imaginat...

Avui al videoclub: TOP SECRET! 25 aniversari!




Ho reconec, m'encanten les pel·lícules dels germans Zucker i Jim Abrahams. Em recorden a aquelles tardes de dissabte d'hivern al voltant de a tele. La història d'aquest trio de l'humor absurd ens presentava a una mena de clon d'Elvis, una paròdia del rei del rock perpetrada per Val Kilmer, que no nomé fa riure sinó que canta i balla molt bé, i que viatja a l'antiga república democràtica d'alemanya a fer un concert! Allà es veura involucrat en un problema amb les autoritats i acabarà unint-se a la resistència. Si us plau, no us perdeu aquest autèntic clàssic del cinema més cáustic. Ja fa 25 anys que es va filmar i es tan divertida com a l'estrena. A més redescobrirem a un humorístic Omar Shariff.
+info: http://perekoniec.blogspot.com/2009/09/ya-puestos-celebrar-aniversarios.html

divendres, 2 d’octubre de 2009

El tercer programa... Això ja és una pila!

Descarregar mp3
De les estrenes de la setmana no ens hi hem pogut estar, de parlar. A la secció de l'avi, el Jaume inaugura les crítiques històriques, amb un comentari sobre la pel·lícula "Amor y deseos (Paura e amore, 1988)", dirigida per la Margarethe von Trotta. Diàleges de cinema i L'Alícia a través del mirall, en secció conjunta, tracten "El Diario de Bridget Jones (Bridget Jones' Diary, 2001)". Al final del programa, hem parlat sobre l'avortament, a arrel deI "El Videoclub" de l'Isra, cada vegada més a prop...