(Charada és un programa del grup Panorames de cinema)

divendres, 28 de novembre de 2008

Avui al Videoclub: MAN ON THE MOON (1999)

Mai he cregut en la casualitat. Tot passa per alguna raó. I tampoc va ser casual que Jim Carrey interpretès a Andy Kauffman enla obra mestra de Milos Forman MAN ON THE MOOON. Ens trobem amb un lunàtic (man on the moon) real, recordem que Andy Kauffmann es recordarà sempre com a un dels grans mestres de l'humor i uns dels bromistes més estrambòtics que ha donat el món. Fins i tot diuen que no és mort. Que tot va ser una broma. No m'extranyaria gens.

Aqui teniu al Carrey fent de Kauffman:




I aqui el vertader Kaufmann:




Dirección: Milos Forman.País: USA.Año: 1999.Duración: 118 min.Intérpretes: Jim Carrey (Andy Kaufman/Tony Clifton), Danny DeVito (George Shapiro), Courtney Love (Lynne Margulies), Paul Giamatti (Bob Zmuda), Vinvent Schiavelli (Maynard Smith), Peter Bonerz (Ed Weinberg).Producción: Danny DeVito, Michael Shamberg y Stacey Sher.Guión: Scott Alexander y Larry Karaszewski.Fotografía: Anastas N. Michos.Montaje: Adam Boome, Lynzee Klingman y Christopher Tellefsen.Música: REM.Diseño de producción: Patrizia von Brandenstein.

divendres, 21 de novembre de 2008

Gracias Francesc: soy un hombre nuevo!



Ahora soy el nuevo Clint Eastwood!


Resulta que durant el programa d'avui Francesc m'ha fet n regal que m'ha deixat sorprès. M'ha regalat una "Emulsió Myrsol". Es tracta d'un producte per l'afaitat com els d'abans quan no existia el metrosexual i el mascle ibèric campava per tot el territori. Ve amb un maco recipient vintage i té els mateix aspecte que el potets que tenia el meu avi.

Llavors m'he recordat d'aquell prototip d'home dur que usava Baron dandi, s'esquitxava Floïd després d'afaitar, i s'afaitava amb una navalla curtida en mil batalles. M'he recordat de Clint Eastwood i com s'afaitava en sec. M'he recordat de la importància d'un bon afaitat! I pensareu: quin sentit té això en un blog de cinema? Molt! I si no em creieu mireu a aquesta escena com s'afaita Clint Eastwood!
Gràcies Francesc crack!

Avui al VIDEOCLUB: Lost in translation (2003)

Màgica. Hipnòtica. Pocs són els adjectius per una peli que es un estat d'ànim en si mateixa. Poques m'havien conmogut tant. Connecta totalment amb les noves sensibilitats d'una societat on tenim molt a prop qualsevol cultura, i tenim una xarxa amb multitud de dades, però tot i així en sabem molt poc de nosaltres, i encara menys dels altres.
Ens va redescobrir un Bill Murray que -a part de ser un dels herois de la meva infància- que gairebé s'interpretava a si mateix, un actor en l'ocàs de la seva carrera i una increible Scarlett Johanson que era segurament la pròpia Coppola en els seus interminables viatges amb l'Spike Jonze que la deixava a la seva sort en hotels extranys.
És potser la historia de amor que connecta directament amb la meva generació. Conté un llenguatge simbòlic propi on les llums de la ciutat parlen i ens diuen coses sobre nosaltres i la nostra soletat a un món hiperpoblat.
A lost in Translation fins i tot els silencis signifiquen coses. Ens trobem a la última escena amb un murmuri que no diu res i no s'escolta però ens parla de la incomunicació entre les persones i lo difícil que es trobar algú. No us perdeu la millor última escena de la història del cinema.

divendres, 14 de novembre de 2008

Avui a el VIDEOCLUB d'Isra: Trainspotting (1996)

Que Danny Boyle és un geni no és cap secret i tampoc que Trainspotting és un dels fims més reveladors dels últims noranta. El film és hereu dels 80, d'una època marcada a sang per una droga que va maleïr famílies senceres -la heroïna-. I és aquesta substància l'autèntica protagonista del film i és l'autèntic motor inmovil que mou els fils de la historia.
S'ens presenten uns personatges increibles, com el fabulòs Renton (Ewan McGregor) un personatge consumit per la droga però que tot i així, a diferència dels seus companys, es capaç de reinventar-se continuament i no cremar-se en l'espiral d'aquest dimoni que s'amaga darrera de l'agulla.
Ens trobem amb un film impressionant, amb uns personatges carismàtics, amb una història tan real que a vegades ens fica fins i tot als mons lisèrgics i fantasiosos d'aquests éssers maleïts per la societat i estigmatitzats que són els toxicomans. Tota la éssencia del film en aquest monòleg de Renton, amb els seus amics Renton, Spud, Sickboy i Tommy. Que en pensen ells de ésser escocès? No us perdeu el video.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Tarantino i la nova "unglorious basterds"

Per fi! I ja tocava! Tarantino ha començat ja el rodatge del seu nou film. I després de fer homenatges al cinema de sèrie B, al cinema negre, al cómic o al terror, ara li toca el torn al cinema bèlic.
La cinta rebrà el nom de Inglorious Basterds (bastards sense glòria però escrit amb e) i estarà protagonitzada per Brad Pitt, Eli Roth, Mike Myers, i Diane Kruger. La pel·licula girarà al voltant de Dotze del patíbul de Robert Aldrich (1967) i estarà ambientada a la Segona Guerra Mundial.
A més Tarantino està preparant -la efervescència d'idees es un clàssic en aquest director- també prepara el remake del film de Russ Meyer -el rei dels films amb nenes neumàtiques- Pussycat! Kill! Kill! (Uff, millor concentrem-nos en Inglourious basterds!)
Aqui us deixo amb un reportatge sobre la nova meravella del director més freak del segle XX i XXI. I ens encanta!