Avui al videoclub: Alan Smithee, el director que mai existí

Dels directors que m'agraden el meu preferit es Alan Smithee. Smithee és potser un dels directors més prolífics. Compta a día d'avui amb més de 35 llargmetratges, decens de videoclips, crèdits com guionista, vestuarista i fin i tot, director d'orquestra. I com ho pot fer tot això? Doncs per que cada vegada que algun professional del cinema fa alguna obra "indigna" posa a aquest personatge inventat als crèdits i si existís seria un dels diretors més extranys i variats de la història. Tothom té dret a equivocar-se però quina culpa té Alan Smithee? Obres seves són Dune 2, Els ocells 2 i capítols de McGyver entre d'altres. També dirigí Hellraiser IV: la porta de l'infern.
Us deixo amb la banda sonora d'aquest horror del cinema de terror.

Quin programa el d'aquest dia! El 4t...

Descarregar mp3
Eeeefectivament! Ja portem quatre programes de la temporada 2009-10! Primer de tot la fe d'erratas: on he dit "I gotta feeling, de Black eyes peas", ha sonat "Falling Down" d'"Space Cowboys". El nostre tècnic Fernando (alias "el mestre", ell ja sap per què) ho ha fet bé, però un servidor s'ha equivocat... "Quien tiene boca...". Errades a part: les estrenes que no faltin, ni "La secció de l'avi" (avui amb un comentari sobre "ET (ET, 1982)"), ni "El Videoclub" de l'Isra (ha tornat el nostre Da Vinci particular!!!), ni "Diàlegs de cinema" + "L'Alícia a través del mirall" (seccions agermanades des de la setmana passada, avui amb "Doctor Givago (Doctor Zhivago, 1962)"). I atenció! Albert Rodríguez i Luis Rueda, ens fan el seu resum particular del Festival de Sitges fins el dia d'avui... Gràcies, amics!

Ah! I Omar Shariff per partida doble, ja ho haureu imaginat...

Avui al videoclub: TOP SECRET! 25 aniversari!

Ho reconec, m'encanten les pel·lícules dels germans Zucker i Jim Abrahams. Em recorden a aquelles tardes de dissabte d'hivern al voltant de a tele. La història d'aquest trio de l'humor absurd ens presentava a una mena de clon d'Elvis, una paròdia del rei del rock perpetrada per Val Kilmer, que no nomé fa riure sinó que canta i balla molt bé, i que viatja a l'antiga república democràtica d'alemanya a fer un concert! Allà es veura involucrat en un problema amb les autoritats i acabarà unint-se a la resistència. Si us plau, no us perdeu aquest autèntic clàssic del cinema més cáustic. Ja fa 25 anys que es va filmar i es tan divertida com a l'estrena. A més redescobrirem a un humorístic Omar Shariff.
+info: http://perekoniec.blogspot.com/2009/09/ya-puestos-celebrar-aniversarios.html

El tercer programa... Això ja és una pila!

Descarregar mp3
De les estrenes de la setmana no ens hi hem pogut estar, de parlar. A la secció de l'avi, el Jaume inaugura les crítiques històriques, amb un comentari sobre la pel·lícula "Amor y deseos (Paura e amore, 1988)", dirigida per la Margarethe von Trotta. Diàleges de cinema i L'Alícia a través del mirall, en secció conjunta, tracten "El Diario de Bridget Jones (Bridget Jones' Diary, 2001)". Al final del programa, hem parlat sobre l'avortament, a arrel deI "El Videoclub" de l'Isra, cada vegada més a prop...