(Charada és un programa del grup Panorames de cinema)

divendres, 21 de novembre de 2008

Avui al VIDEOCLUB: Lost in translation (2003)

Màgica. Hipnòtica. Pocs són els adjectius per una peli que es un estat d'ànim en si mateixa. Poques m'havien conmogut tant. Connecta totalment amb les noves sensibilitats d'una societat on tenim molt a prop qualsevol cultura, i tenim una xarxa amb multitud de dades, però tot i així en sabem molt poc de nosaltres, i encara menys dels altres.
Ens va redescobrir un Bill Murray que -a part de ser un dels herois de la meva infància- que gairebé s'interpretava a si mateix, un actor en l'ocàs de la seva carrera i una increible Scarlett Johanson que era segurament la pròpia Coppola en els seus interminables viatges amb l'Spike Jonze que la deixava a la seva sort en hotels extranys.
És potser la historia de amor que connecta directament amb la meva generació. Conté un llenguatge simbòlic propi on les llums de la ciutat parlen i ens diuen coses sobre nosaltres i la nostra soletat a un món hiperpoblat.
A lost in Translation fins i tot els silencis signifiquen coses. Ens trobem a la última escena amb un murmuri que no diu res i no s'escolta però ens parla de la incomunicació entre les persones i lo difícil que es trobar algú. No us perdeu la millor última escena de la història del cinema.